PAC 3: CANVI CONCEPTUAL I CONCLUSIONS

 Argumentacions sobre el canvi conceptual

Partint de la següent premissa: hi hagut un canvi conceptual sobre societat, educació, tecnologia i ciència des de que vaig realitzar l’avaluació inicial fins arribar al treball de la PAC3. A continuació exposaré les meves argumentacions sobre la premissa citada anteriorment a partir de les preguntes plantejades a la PAC3. D’una banda, ha estat molt positiu i clarificador representar i sintetitzar el coneixement conceptual del mòdul 1 i d’un article en format de mapa conceptual, ja que s’han pogut sintetitzar els coneixements i així poder transmetre els conceptes més rellevants adquirits sobre la temàtica, a la vegada, que permet explicitar el procés d’aprenentatge.

D’altra banda, el mapa conceptual final ha estat molt útil per obtenir una idea més visual de les relacions que s’estableixen entre els diferents conceptes treballats: societat, ciència, tecnologia i educació. M’ha permès establir un sistema de construcció de models per a fomentar que en la meva ment s’hagi construït un model mental. Tal i com s’explica en els materials de l’assignatura “La construcció de models és important perquè es tracta d’un dels processos cognitius que comporta major relació conceptual”. Un altre dels grans canvis que s’han produït gràcies a la PAC 3 ha estat el coneixement del programa Cmaps, el qual permet de forma molt intuïtiva la construcció d’un mapa de conceptes. Per a mi, abans de conèixer aquesta eina, realitzar un mapa de conceptes era tot un repte, i he descobert un programari gratuït i molt interessant per a la representació i comparació de mapes conceptuals. Aquesta eina també permet enllaçar el material dels diferents mòduls de l`assignatura amb l’article de Domènech i Tirado i a la vegada, amb conceptes molt utilitzats dins del meu camp com a docent, com per exemple: ensenyament-aprenentatge, TIC,  aprenentatge significatiu o currículum, etc.

Pel que fa a la representació del mapa, es pot dir que s’ha prioritzat que es puguin veure de forma correcta les relacions existents entre els conceptes centrals. Que són els conceptes treballats en el mòdul de l’assignatura i els de l’article. També es pot observar amb claredat aquells conceptes considerats com a perifèrics i els conceptes accessoris, és a dir, els perifèrics aporten informació addicional que no és del tot necessària per comprendre el mapa conceptual però que complementa el significat general, i també hi podem trobar aquella informació accessoria, que no està directament relacionada amb els conceptes principals, però que donen sentit al mapa conceptual i aporten la seva informació per a poder entendre els conceptes. 

Cal dir, que l’eina Cmaps permet crear un mapa llegible i útil gràcies a la varietat de colors i ombrejats, el programa ofereix una gran varietat de colors, fons, formes de fletxes, etc. En el mapa conceptual final, s’observa com he volgut destacar cada un dels conceptes claus amb un color, així tecnologia té la lletra de color verd i tots els conceptes de la tecnologia tenen el mateix color, per la ciència he utilitzat el color blau i tot els conceptes que surten d’ella tenen el color blau també, per la societat el color lila i per l’educació el taronja. Per tant, he desglossat cada concepte amb el seu color pertinent per així poder diferenciar el concepte, la jerarquia i els seus accessoris i perifèrics, els quals he escrit sempre amb lletra “no negreta”.  Així doncs, les eines del programa Cmaps tools permeten que el mapa quedi més atractiu, visual i comprensible. Per concloure, la comparació entre els dos mapes conceptuals, tant l’inicial com el final, permeten avaluar l’aprenentatge i el canvi conceptual, ja que en els dos s’hi poden veure definits els meus coneixements però situats en dos moments diferents del meu aprenentatge: el primer estaria basat amb els meus coneixements previs i el segon amb els coneixements adquirits després del treball dels materials de l’assignatura i del debat. A més, s’observa amb claredat com s’han ampliat els meus coneixements a través dels nodes i les proposicions fent una xarxa més complexa i a la vegada, més completa.

Reflexions sobre el propi canvi conceptual i conclusions finals

Primer cal dir que no m’ha estat fàcil escriure aquest informe de síntesi amb tanta informació però que estic contenta del resultat final, ja que ha estat un procés enriquidor, d’aprenentatge constructiu i significatiu. El procés d’aquesta PAC m’ha permès aprendre i construir nous coneixements sobre la relació entre els diferents conceptes tractats: societat, ciència, tecnologia i educació. A través dels diferents materials i fonts d’aprenentatge, com ara la lectura del mòdul de Julio Cabero, l’article de Domènech i Tirado i la participació al debat CTS, tot en conjunt m’ha ajudat a comprendre millor la interacció existent entre els diferents conceptes i sobretot, la manera com s’influencien els uns sobre els altres, estant en constant interacció. El debat en concret, ha estat una de les fonts d’informació que m’ha portat a comprendre millor les relacions entre ciència, educació, societat i tecnologia, ja que va ser molt participatiu i educatiu, i vaig poder aprendre a argumentar millor les meves idees utilitzant el model d’argumentació de Toulmin. En el meu cas, em va tocar basar les meves argumentacions amb el bàndol tecnodeterminista i tot i que,  he de reconèixer que no em va ser fàcil prendre una postura tant radical, la bona estructura i organització del debat, juntament amb les intervencions dels companys, em va facilitar molt la tasca i així aconseguir construir un aprenentatge instructiu i significatiu.

A continuació exposaré les principals conclusions que n’he extret: La societat actual està avançant científicament i tecnològicament a gran velocitat i això porta com a conseqüència que l’educació s’ha hagut d’adaptar i canviar ràpidament, a través de l’ús de les noves tecnologies i de les TIC, l’escola ha necessitat canvis en el currículum, en els tipus d’aprenentatge, en la formació del professorat. Com a conseqüència, l’escola està en el procés d’adaptar-se en l’organització educativa per tal d’aconseguir que el docent i l’alumne treballin construint l’ensenyament-aprenentatge. Així, es tracta de que l’escola utilitzi les TIC com una eina per a proporcionar una manera diferent d’ensenyar i d’aprendre, ajudant a l’alumne a construir un aprenentatge significatiu, fent que formi part del seu propi procés d’aprenentatge i participant en la seva formació.

Finalment, m’agradaria concloure expressant que el meu propi canvi conceptual s’ha produït partint del constructivisme, és a dir, al llarg del procés de la PAC he anat construint el meu propi coneixement. Així com a futura psicopedagoga, en puc extreure com a conclusió la importància de centrar-se en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne que ho necessiti, considerant-lo com un procés intern i que comporta unes implicacions socials i afectives.