A)
Ha estat molt interessant participar en el debat CTSE, tot i que a l’inici
em va semblar un debat complicat degut a les pautes i normes que hi havien,
posteriorment, m’ha semblat molt pràctic i profitós utilitzar un debat partint
del model d’argument de Toulmin, ja que el que queda argumentat pot arribar a
una conclusió en forma de tesi. Considero que, en termes generals, la majoria
de companys han sabut posicionar-se en el bàndol que havien de defensar, ja fos
el sociodeterminista o el tecnodeterminista.
Personalment,
m’ha tocat la visió tecnodeterminista argumentant que el paper de la tecnologia és clau per a liderar canvis en
la societat. He de dir que a vegades m’ha estat difícil defensar una postura
tan extrema, ja que quan s’argumentava en contra pensava que la postura
contrària també tenia la seva part de raó. Crec que els companys que defensaven
la postura sociodeterminista ho tenien més fàcil, ja que és més senzill raonar
que el sistema social en el que vivim implica uns valors, una cultura i una
ètica que no tenen les noves tecnologies per si mateixes. Per tant, puc
concloure després del debat que la meva postura sobre la visió entre Tecnologia
i Societat és que existeix una relació molt estreta entre elles en els
diferents àmbits de la societat: polític, econòmic i educatiu. Per això,
considero que la posició més correcta és la interaccionista entre tecnologia i
societat i no una posició de pertinença o lideratge d’una per sobre de l’altra.
Com a
mestra i futura psicopedagoga crec que l’escola és un sistema que ha de
potenciar la interacció social, per això, tan la tecnologia com la societat han
de permetre de forma conjunta beneficiar als seus professionals i alumnes i a
la seva organització. També cal considerar la idea que la Competència Digital
s’ha convertit en un dels pilars bàsics dins de les programacions dels centres
escolars i que si s’utilitza de forma correcta es converteix en una bona eina a
nivell social, didàctic i pedagògic. Tot i que cal que aquesta tecnologia vagi
acompanyada de valors i recursos socials. Per tant, es pot extreure la idea principal que les TIC són un recurs de
la mateixa manera que ho és un llibre de text, l’entorn de l’alumne o els seus
companys, és a dir, la tecnologia i la societat són dues realitats conjuntes
que es defineixen i es constitueixen de forma mútua.
B)
Pel que fa a les meves aportacions, puc dir que he participat quatre
vegades en el debat, més una cinquena per la síntesi. Una de les aportacions,
ha esta en el fil tecnopart, on he fet una petita contra argumentació a un
comentari d’una companya fent referència a informació que jo havia explicat i que
he volgut aclarir. He de dir que si hagués pogut hagués participat més vegades
ja que he llegit argumentacions molt interessants en els dos bàndols. D’altra
banda, he participat en dues carpetes diferents: en el fil de CT-ESCOLA, on he
fet dues aportacions diferents, per un costat he contra argumentat el comentari
d’una companya que defensava que la tecnologia no era capaç de liderar canvis
socials i per l’altra costat, he encetat un nou fil explicant la importància
del paper de les TIC a l’escola, ja que com a mestra m’hi he sentit molt
identificada.
També he participat en el fil
Tecnopart, on he argumentat i defensat la importància de la innovació
tecnològica en els parts. Crec que les meves argumentacions han estat ben
fonamentades seguint el model de Toulmin i tenint present la postura
tecnodeterminista.
C)
Per últim, destacaria per la seva bona participació a la Neus Verdaguer Pagès i a en Roberto Pescador Fernández, que
justament han estat al bàndol oposat al meu i que considero que han sabut
argumentar molt bé les seves intervencions, oferint bona documentació i
explicacions interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada